I
DE LA PERSONALITAT DE CATALUNYA I DEL SEU TERRITORI
Reconeixem la personalitat nacional de Catalunya, amb totes les característiques individualitzades.
Els pobles que constitueixen l'actual Espanya es federen lliurement. Cal reconstituir novament aquella Confederació, amb igualtat de tracte i de personalitat per a cada un d'ells.
Dins de la Confederació, tots els pobles conservaran plena i absoluta autonomia.
El territori de Catalunya s'entendrà constituït pel que formen ara les anomenades "províncies" catalanes, sense renunciar a la revisió de les fronteres que limitaven l'antiga Catalunya estricta.
II
DELS CATALANS
Són catalans: a) Els nascuts a Catalunya. b) Els fills de pare català. c) Els fills de mare catalana, quan passats dos anys de residència a Catalunya, des de la majoria d'edat, no han fet manifestació contrària. d) Els que adquireixen la personalitat catalana per residència de dos anys amb manifestació expressa, o bé residissin a Catalunya deu anys sense manifestació contrària. e) Els estrangers que obtinguin carta de naturalització a Espanya i declarin voler obtenir la personalitat catalana.
III
DRETS DE CATALUNYA I DELS CATALANS
Han de pertànyer a Catalunya i als catalans totes les facultats i drets de règim que no deleguin en el Poder Confederal.
(A) Plena llibertat de professar i practicar privadament qualsevol religió o culte, salvant el respecte a la moral i bons costums Tota persona, per tant, sigui nacional o estrangera. trobant-se en terra catalana, tindrà la seguretat de no ser perseguit, coaccionada ni molestada en la seva persona o en béns, per la professió i pràctica de qualsevol religió o culte, privadament
Sent, però, la catòlica la religió que professen els creients catalans, ningú podrà parlar amb escarni o menyspreu d'aquesta religió, ni fer públicament actes ni manifestacions d'una religió que no sigui la catòlica o bé que contradiguin els seus actes o cerimònies.
b) Llibertat de manifestació del pensament, salvat el respecte als principis catòlics i als bàsics de la societat.
c) Llibertat d'impremta, amb les mateixes limitacions. i sense altra sanció que la que puguin imposar els tribunals ordinaris, per infracció de les lleis civils, penals o de seguretat de Catalunya.
d) Inviolabilitat del domicili, exceptuant només els casos de flagrant delicte o de manament judicial.
e) Inviolabilitat de la correspondència, excepte el cas de manament judicial.
f) Dret de propietat, amb els límits derivats de les lleis socials i de les d'expropiació forçosa, mitjançant indemnització en aquest últim cas.
g) Llibertat d'ensenyament, dins de les normes fixades per la manifestació del pensament,
h) Llibertat d'associació i de reunió, segons el principi "Associació obligatòria i corporació lliure"
i) Cap català pot ser detingut sinó mitjançant manament judicial o en el cas de flagrant delicte. Queden suprimides la detenció i presó governatives.
La Generalitat de Catalunya respectarà i defensarà els drets dels catalans.
I V
RELACIONS ENTRE L'ESGLÉSIA I L'ESTAT
Seran les que acordi el Poder Confederal segons el principi d'independència de l'església i l'Estat en els assumptes que els són privatius: Concordat en els assumptes mixtos
V
DE LA LLENGUA
La llengua oficial a Catalunya serà la catalana.
La comunicació amb els Poders Confederals i Interfederals es farà mitjancant la llengua castellana, mentre voluntàriament no es pacti una altra.
VI
DEL GOVERN DE CATALUNYA
Exercirà el suprem Govern de Catalunya, la Generalitat o Corts catalanes, les quals nomenaran els secretaris o Ministres, com a delegació permanent per a l'exercici del poder executiu.
La Generalitat de Catalunya tindrà facultat legislativa en totes les matèries no reservades al Poder Confederal, i per mitjà dels seus ministres aplicarà les lleis.
Contra els acords i resolucions del Poder de Catalunya, en les matèries que li siguin privatives, no serà possible cap recurs davant les autoritats del Poder Confederal.
VII
FACULTATS DEL PODER DE CATALUNYA
Com ja s'ha dit des d'un principi, tindrà totes aquelles que no s'hagin delegat expressament en el Poder Confederal.
No se li pot privar, no obstant això, de les següents:
a) L'ensenyament en tots els graus i tots els serveis d'Instrucció pública i Belles Arts, deixant a l'Església l'ensenyament religiós, que serà obligatòria per a tots, mentre els pares no s'hi oposin expressament.
b) Els municipis tenen plena autonomia en el govern i direcció dels interessos particulars de cada poble.
La Generalitat o Corts catalanes poden dictar un Estatut concret, de caràcter general, que salvaguardi els drets dels ciutadans contra les possibles extralimitacions dels Poders municipals i reguli les relacions intermunicipals i les dels Ajuntaments amb el Poder de Catalunya
Contra les extralimitacions del poder municipal només es podrà acudir als tribunals ordinaris, els quals tindran establert un procediment sumari per a la resolució de recursos
Els municipis podran posseir béns i arbitrar recursos per atendre els serveis que els estiguin confiats.
c) El poder de Catalunya podrà reformar el Dret Civil vigent, exceptuant aquelles matèries que, per considerar-d'aplicació general, s'hagin delegat a la Confederació.
d) Organitzar dins de Catalunya l'administració de Justícia, sense recurs fora de la nostra terra.
e) Organitzar l'exercici de la fe pública i nomenar els notaris. Caldrà que els documents públics estiguin redactats amb les garanties que per la seva garantia s'assenyalin per a tota la Confederació.
f) Organitzar i exercir tots els serveis no encomanats al Poder Confederal i la lliure administració de tots els béns de Catalunya.
Els mínims serveis que correspondran a Catalunya, seran Obres públiques, Comunicacions, Forestals i Agronòmics, Beneficència, Sanitat, Policia i Ordre interior, i Hidràulics.
Podran delegar en el poder Confederal o pactar amb ell, així com amb els altres pobles confederats, aquells serveis que tinguin caràcter confederal o interconfederal.
g) Tots els béns de l'Estat, definits i compresos en els articles 339 i 340 del Codi Civil d'Espanya, afectes a serveis dels que es farà càrrec el Govern de Catalunya. passaran a ser propietat d'aquest. De la mateixa manera quedaran transferits Catalunya els drets de l'Estat que procedeixin d'actes de sobirania exercits en el nostre territori i que es refereixin a matèries que passin a ser competència del poder de Catalunya.
VIII
LA GENERALITAT I LES FUNCIONS DEL PODER CONFEDERAL
L'aplicació de les lleis confederals que siguin aplicades a Catalunya, i l'exercici d'aquelles funcions que per ser de caràcter general, corresponen també al Poder Confederal, correspondran per delegació a la Generalitat de Catalunya, la qual assumirà totes les facultats que al Govern Confederal i als seus organismes concedeixin les lleis o funcions.
IX
DE LES FINANCES
Les contribucions directes, exceptuant les que gravin utilitats obtingudes fora de Catalunya o que procedeixin de l'exercici de les facultats pròpies al Poder Confederal, correspondran a la Generalitat de Catalunya, la qual les podrà organitzar i fixar en la seva quantia, amb les limitacions que s'assenyalen per evitar tipus diferents tributaris en la producció federativa.
L'Estat Confederal no podrà imposar contribucions ni impostos, directes ni indirectes, als ciutadans i persones jurídiques de Catalunya.
Mitjançant un pacte o concert econòmic, es fixarà la proporció amb què Catalunya hagi de contribuir als aspectes generals de la Confederació.
x
VIRTUALITAT DELS ACORDS DE LA GENERALITAT
Els acords de la Generalitat que reuneixin les condicions legals, seran executius un cop sancionats pel president de Catalunya. S'entendrà que han obtingut la susdita sanció, si dins dels quinze dies d'haver estat comunicats al President, aquest no els ha fet cap observació en contra.
Seran immediatament executius els reglaments, Ordenacions i altres disposicions legals que siguin confirmació, aclariment o desenvolupament de les lleis vigents.
Per contra, les lleis dictades pel Poder Confederal, com aplicables als pobles federats, seran executives a Catalunya, mentre la Generalitat no les declari atemptatòries a la personalitat, drets i llibertats de la nostra terra. Passat un any sense dissentiment (no impedit per força major), adquiriran eficàcia definitiva.
XI
DE LA PROVISIÓ DE SOLDATS l'ESTAT
A Catalunya, el servei militar serà voluntari. La Generalitat de Catalunya farà una crida per proporcionar els soldats que correspongui enviar a la Confederació.
En el cas de no presentar-se el nombre necessari, la Generalitat pagarà en efectiu la quantitat que correspongui, segons la llei de reclutament que estigui vigent.
La Generalitat es reserva dictar lleis adequades sobre vagància.
XII
DE LES CORTS CATALANES
Les Corts Catalanes seran elegides per mitjà del sufragi universal orgànic, per tal que sigui efectiu l'imperi de la democràcia amb la màxima garantia de capacitat, moralitat i llibertat en els electors.
Els municipis enviaran també representants per comarques o circumscripcions.
XIII
DE LES CORTS CONFEDERALS
Les Corts Confederals estaran formades per representants dels pobles confederats, en la proporció que l'Estatut Confederal assenyali.
La Generalitat de Catalunya delegarà els diputats que estimi convenients.
Els diputats de Catalunya a les Corts Confederals, no podran representar davant d'elles cap partit ni fracció política, ni altres interessos que els de Catalunya.
XIV
DELS CONFLICTES AMB LA CONFEDERACIÓ I INTERFEDERALES
Els conflictes que puguin presentar entre Catalunya i el Poder Confederal, o bé amb altres Pobles Federats, es resoldran per un Tribunal Arbitral o Suprem que determinés l'Estatut de la Confederació.
DE LA PERSONALITAT DE CATALUNYA I DEL SEU TERRITORI
Reconeixem la personalitat nacional de Catalunya, amb totes les característiques individualitzades.
Els pobles que constitueixen l'actual Espanya es federen lliurement. Cal reconstituir novament aquella Confederació, amb igualtat de tracte i de personalitat per a cada un d'ells.
Dins de la Confederació, tots els pobles conservaran plena i absoluta autonomia.
El territori de Catalunya s'entendrà constituït pel que formen ara les anomenades "províncies" catalanes, sense renunciar a la revisió de les fronteres que limitaven l'antiga Catalunya estricta.
II
DELS CATALANS
Són catalans: a) Els nascuts a Catalunya. b) Els fills de pare català. c) Els fills de mare catalana, quan passats dos anys de residència a Catalunya, des de la majoria d'edat, no han fet manifestació contrària. d) Els que adquireixen la personalitat catalana per residència de dos anys amb manifestació expressa, o bé residissin a Catalunya deu anys sense manifestació contrària. e) Els estrangers que obtinguin carta de naturalització a Espanya i declarin voler obtenir la personalitat catalana.
III
DRETS DE CATALUNYA I DELS CATALANS
Han de pertànyer a Catalunya i als catalans totes les facultats i drets de règim que no deleguin en el Poder Confederal.
(A) Plena llibertat de professar i practicar privadament qualsevol religió o culte, salvant el respecte a la moral i bons costums Tota persona, per tant, sigui nacional o estrangera. trobant-se en terra catalana, tindrà la seguretat de no ser perseguit, coaccionada ni molestada en la seva persona o en béns, per la professió i pràctica de qualsevol religió o culte, privadament
Sent, però, la catòlica la religió que professen els creients catalans, ningú podrà parlar amb escarni o menyspreu d'aquesta religió, ni fer públicament actes ni manifestacions d'una religió que no sigui la catòlica o bé que contradiguin els seus actes o cerimònies.
b) Llibertat de manifestació del pensament, salvat el respecte als principis catòlics i als bàsics de la societat.
c) Llibertat d'impremta, amb les mateixes limitacions. i sense altra sanció que la que puguin imposar els tribunals ordinaris, per infracció de les lleis civils, penals o de seguretat de Catalunya.
d) Inviolabilitat del domicili, exceptuant només els casos de flagrant delicte o de manament judicial.
e) Inviolabilitat de la correspondència, excepte el cas de manament judicial.
f) Dret de propietat, amb els límits derivats de les lleis socials i de les d'expropiació forçosa, mitjançant indemnització en aquest últim cas.
g) Llibertat d'ensenyament, dins de les normes fixades per la manifestació del pensament,
h) Llibertat d'associació i de reunió, segons el principi "Associació obligatòria i corporació lliure"
i) Cap català pot ser detingut sinó mitjançant manament judicial o en el cas de flagrant delicte. Queden suprimides la detenció i presó governatives.
La Generalitat de Catalunya respectarà i defensarà els drets dels catalans.
I V
RELACIONS ENTRE L'ESGLÉSIA I L'ESTAT
Seran les que acordi el Poder Confederal segons el principi d'independència de l'església i l'Estat en els assumptes que els són privatius: Concordat en els assumptes mixtos
V
DE LA LLENGUA
La llengua oficial a Catalunya serà la catalana.
La comunicació amb els Poders Confederals i Interfederals es farà mitjancant la llengua castellana, mentre voluntàriament no es pacti una altra.
VI
DEL GOVERN DE CATALUNYA
Exercirà el suprem Govern de Catalunya, la Generalitat o Corts catalanes, les quals nomenaran els secretaris o Ministres, com a delegació permanent per a l'exercici del poder executiu.
La Generalitat de Catalunya tindrà facultat legislativa en totes les matèries no reservades al Poder Confederal, i per mitjà dels seus ministres aplicarà les lleis.
Contra els acords i resolucions del Poder de Catalunya, en les matèries que li siguin privatives, no serà possible cap recurs davant les autoritats del Poder Confederal.
VII
FACULTATS DEL PODER DE CATALUNYA
Com ja s'ha dit des d'un principi, tindrà totes aquelles que no s'hagin delegat expressament en el Poder Confederal.
No se li pot privar, no obstant això, de les següents:
a) L'ensenyament en tots els graus i tots els serveis d'Instrucció pública i Belles Arts, deixant a l'Església l'ensenyament religiós, que serà obligatòria per a tots, mentre els pares no s'hi oposin expressament.
b) Els municipis tenen plena autonomia en el govern i direcció dels interessos particulars de cada poble.
La Generalitat o Corts catalanes poden dictar un Estatut concret, de caràcter general, que salvaguardi els drets dels ciutadans contra les possibles extralimitacions dels Poders municipals i reguli les relacions intermunicipals i les dels Ajuntaments amb el Poder de Catalunya
Contra les extralimitacions del poder municipal només es podrà acudir als tribunals ordinaris, els quals tindran establert un procediment sumari per a la resolució de recursos
Els municipis podran posseir béns i arbitrar recursos per atendre els serveis que els estiguin confiats.
c) El poder de Catalunya podrà reformar el Dret Civil vigent, exceptuant aquelles matèries que, per considerar-d'aplicació general, s'hagin delegat a la Confederació.
d) Organitzar dins de Catalunya l'administració de Justícia, sense recurs fora de la nostra terra.
e) Organitzar l'exercici de la fe pública i nomenar els notaris. Caldrà que els documents públics estiguin redactats amb les garanties que per la seva garantia s'assenyalin per a tota la Confederació.
f) Organitzar i exercir tots els serveis no encomanats al Poder Confederal i la lliure administració de tots els béns de Catalunya.
Els mínims serveis que correspondran a Catalunya, seran Obres públiques, Comunicacions, Forestals i Agronòmics, Beneficència, Sanitat, Policia i Ordre interior, i Hidràulics.
Podran delegar en el poder Confederal o pactar amb ell, així com amb els altres pobles confederats, aquells serveis que tinguin caràcter confederal o interconfederal.
g) Tots els béns de l'Estat, definits i compresos en els articles 339 i 340 del Codi Civil d'Espanya, afectes a serveis dels que es farà càrrec el Govern de Catalunya. passaran a ser propietat d'aquest. De la mateixa manera quedaran transferits Catalunya els drets de l'Estat que procedeixin d'actes de sobirania exercits en el nostre territori i que es refereixin a matèries que passin a ser competència del poder de Catalunya.
VIII
LA GENERALITAT I LES FUNCIONS DEL PODER CONFEDERAL
L'aplicació de les lleis confederals que siguin aplicades a Catalunya, i l'exercici d'aquelles funcions que per ser de caràcter general, corresponen també al Poder Confederal, correspondran per delegació a la Generalitat de Catalunya, la qual assumirà totes les facultats que al Govern Confederal i als seus organismes concedeixin les lleis o funcions.
IX
DE LES FINANCES
Les contribucions directes, exceptuant les que gravin utilitats obtingudes fora de Catalunya o que procedeixin de l'exercici de les facultats pròpies al Poder Confederal, correspondran a la Generalitat de Catalunya, la qual les podrà organitzar i fixar en la seva quantia, amb les limitacions que s'assenyalen per evitar tipus diferents tributaris en la producció federativa.
L'Estat Confederal no podrà imposar contribucions ni impostos, directes ni indirectes, als ciutadans i persones jurídiques de Catalunya.
Mitjançant un pacte o concert econòmic, es fixarà la proporció amb què Catalunya hagi de contribuir als aspectes generals de la Confederació.
x
VIRTUALITAT DELS ACORDS DE LA GENERALITAT
Els acords de la Generalitat que reuneixin les condicions legals, seran executius un cop sancionats pel president de Catalunya. S'entendrà que han obtingut la susdita sanció, si dins dels quinze dies d'haver estat comunicats al President, aquest no els ha fet cap observació en contra.
Seran immediatament executius els reglaments, Ordenacions i altres disposicions legals que siguin confirmació, aclariment o desenvolupament de les lleis vigents.
Per contra, les lleis dictades pel Poder Confederal, com aplicables als pobles federats, seran executives a Catalunya, mentre la Generalitat no les declari atemptatòries a la personalitat, drets i llibertats de la nostra terra. Passat un any sense dissentiment (no impedit per força major), adquiriran eficàcia definitiva.
XI
DE LA PROVISIÓ DE SOLDATS l'ESTAT
A Catalunya, el servei militar serà voluntari. La Generalitat de Catalunya farà una crida per proporcionar els soldats que correspongui enviar a la Confederació.
En el cas de no presentar-se el nombre necessari, la Generalitat pagarà en efectiu la quantitat que correspongui, segons la llei de reclutament que estigui vigent.
La Generalitat es reserva dictar lleis adequades sobre vagància.
XII
DE LES CORTS CATALANES
Les Corts Catalanes seran elegides per mitjà del sufragi universal orgànic, per tal que sigui efectiu l'imperi de la democràcia amb la màxima garantia de capacitat, moralitat i llibertat en els electors.
Els municipis enviaran també representants per comarques o circumscripcions.
XIII
DE LES CORTS CONFEDERALS
Les Corts Confederals estaran formades per representants dels pobles confederats, en la proporció que l'Estatut Confederal assenyali.
La Generalitat de Catalunya delegarà els diputats que estimi convenients.
Els diputats de Catalunya a les Corts Confederals, no podran representar davant d'elles cap partit ni fracció política, ni altres interessos que els de Catalunya.
XIV
DELS CONFLICTES AMB LA CONFEDERACIÓ I INTERFEDERALES
Els conflictes que puguin presentar entre Catalunya i el Poder Confederal, o bé amb altres Pobles Federats, es resoldran per un Tribunal Arbitral o Suprem que determinés l'Estatut de la Confederació.
Entrades
