• Facebook Twitter Gplus LinkedIn YouTube Google Maps E-mail RSS

Carlistes Catalans

Carlistes de Catalunya és un moviment nacional català a favor del carlisme legítim representat políticament de forma principal pel Partit Carlista.

Com a tal té un projecte socialment basat en el socialisme autogestionari.

Com a tal té un projecte nacionalment basat en el dret a l'autodeterminació per a Catalunya i la resta de pobles de les Espanyes; així com pel federalisme.

Com a tal reconeix com a legítimes les aspiracions de Carles Xavier I de Borbó Parma al tron.

dilluns, de juny 23, 2014

El Socialisme d'autogestió global


L'oferta del Partit Carlista és la d'un Socialisme en Llibertat que suposa la gestió democràtica de la societat. El socialisme en llibertat no és altra cosa que l'Autogestió Global de tota la societat.
 

El socialisme en llibertat, és a dir, el socialisme d'autogestió global es contraposa a les concepcions capitalistes-dictatorials, a les democràcies formals liberal-capitalistes i al socialisme estatalista, el mal anomenat "socialisme real" per tots els enemics declarats del socialisme plural. La nostra oferta pretén acostar-se a una democràcia més real, és a dir a una gestió democràtica, a una participació plena de tota la societat, que permeti a la vegada aconseguir la llibertat dels pobles, la llibertat econòmica laboral i la llibertat ideològica.

El Carlisme considera, tal com és, que l'home viu a la vegada en tres tipus de comunitats que corresponen a tres convivències: la convivència en el marc del veïnatge, en el marc del treball i en el marc del pensament o ideologia.


AUTOGESTIÓ GLOBAL.

El Partit Carlista considera imprescindible un sistema polític que sorgeixi de les entitats més pròximes a l'home i resolgui, a partir d'elles, tots els problemes es poden i s'han de resoldre al nivell més pròxim a l'home, abans de recórrer a estaments superiors.

Així és com es configura una piràmide de mecanismes econòmic-laborals, ideològics i de ciutadania, a nivells locals, comarcals, nacionals, federals, internacionals, que permet a cada nivell la resolució dels problemes que li siguin propis i a més permeti l'home participar més fàcilment en la vida de la seva comunitat.

En parlar d'Autogestió Global o Total, s'ha d'entendre com gestió democràtica de baix a dalt i aplicar simultàniament a la vida dels pobles, a la vida econòmica i a la vida ideològica.


AUTOGESTIÓ DELS POBLES.

Per a la realització d'una societat democràtica és necessària, entre altres, la Autogestió dels Pobles, per a poder crear, per a poder desenvolupar segons la seva pròpia iniciativa.

La Federació dels pobles és una autogestió comunitària, és el poder unificador, però unificador amb llibertat, que permeti a cada poble mantenint la seva pròpia personalitat, ser co-creador de majors unitats polítiques.

La concepció federal de la societat és la que farà possible una societat democràtica, perquè permetrà a l'home integrar-se en la seva comunitat local i, al mateix temps i a través d'ella, primer, en una comunitat nacional i, posteriorment, en una comunitat internacional.


AUTOGESTIÓ ECONÒMICA.

Creiem que l'empresa del demà ha de ser una república del treball. La direcció de l'empresa ha de ser escollida pels propis treballadors de la mateixa. El capital necessari en qualsevol empresa ha d'estar al servei d'aquesta república del treball: així ja no seran els treballadors els servidors del capital sinó al revés, sent llavors el capital una eina en mans dels treballadors.

Aquesta concepció de l'empresa d'autogestió permetrà tornar col·lectivament als treballadors el domini sobre el seu instrument de producció.

Però l'autogestió a l'empresa ha d'estar orientada cap a les necessitats de tota la societat. I, si volem que la societat i les seves orientacions parteixin de les decisions dels treballadors, cal utilitzar un mecanisme federalitzador de la voluntat dels treballadors per proposar la gestió democràtica de l'economia.

Considerem que el sindicat ha de ser l'instrument que serveixi per canalitzar les propostes de planificació econòmica del treballador, des del nivell local fins al nivell federal dels pobles. El sindicat ha de ser el conductor d'anàlisi de les possibles economies i de les propostes que, en cada nivell comarcal, regional, nacional, federal, etc... podrà proposar solucions als estaments polítics de manera que, en cada un d'aquests nivells, es pugui planificar l'economia en funció de les necessitats, de les possibilitats i de les metes assolibles en el futur.

Aquest mecanisme sindical de planificació completa l'autogestió econòmica perquè li dóna dimensió universal.

AUTOGESTIÓ IDEOLÒGICA.

Si volem aconseguir una societat capaç d'evolucionar a la velocitat de les necessitats democràtiques del nostre temps, cal la independència de la creació ideològica respecte a les metes ideològiques que avui hi ha al món i que sotmeten a feu o domestiquen els grans corrents actuals.

El Partit Carlista creu que el pluralisme polític o ideològic és un bé, no només pel que representa de respectar la llibertat de les persones, sinó perquè amb idees presenta constantment a la societat altres matèries de diàleg, altres visions que impedeixen l'esclerosi. L'absència de pluralisme tendeix a frenar la lògica evolució que el temps produeix (la legitimitat del pluralisme es fonamenta en la mateixa naturalesa i dignitat de l'ésser humà, dotat d'intel·ligència, voluntat i llibertat). Perquè hi hagi presentació d'opcions ideològiques, lliures d'enfrontaments, cal que els partits polítics deixin de ser simples màquines electorals i es transformin el comunitats polítiques d'afiliats, partidaris i simpatitzants, de manera que la vida democràtica interna dels partits polítics no vegi reduïda a un Congrés cada x anys o una campanya electoral cada altres x anys. Cal que sigui permanent dins dels partits el diàleg dels seus militants i afiliats. Així és com veiem l'autogestió ideològica a través dels partits de masses.

Font: Joventuts Carlistes

S.A.R Carles Xavier I

S.A.R Carles Xavier I
carlistescat@gmail.com

Pàgines